diumenge, 4 de desembre del 2011

Michael Löwy assegura que la crisi ecològica és més greu que la financera

Va protagonitzar la xerrada "L'anticapitalisme avui" on va reclamar un canvi total dels valors de la nostra civilització actual
El sociòleg i filòsof marxista francobrasiler Michael Löwy, acompanyat de l’activista i membre del Centre d'Estudis de Moviments Socials de l'Universitat Pompeu Fabra, Esther Vivas, va protagonitzar l’acte “L’anticapitalisme avui”, organtizat per Revolta Global-Esquerra Anticapitalista el 30 de novembre a Barcelona. El sociòleg va fer una crítica contundent i argumentada a l’actual sistema capitalista neoliberal i va insistir en que per a derrotar-lo cal la iniciativa revolucionaria dels pobles. “El capitalisme no s’autodestruirà per les seves crisis, ja que sempre troba solucions a costa dels treballadors”, va afirmar Löwy.


El sociòleg va assegurar que, a més de la crisi financera, el sistema capitalista ha provocat una crisi més greu encara, l’ecològica. El canvi climàtic va aparèixer amb el capitalisme industrial i ha patit un procés d’acceleració durant els últims anys a causa de la globalització. “El responsable de l'escalfament global no és l’ésser humà en general com se’ns fa creure”, comenta Löwy, “el culpable n'és el sistema”.


Michael Löwy, que el 1971 va escriure un dels llibres més interessants i respectats sobre el pensament de Che Guevara, aposta per una transformació radical de l’actual model de consum, que es basa en el malbaratament i un desgast innecessari de fonts. “Aplicar sobre l’aparell productiu el que Marx deia sobre l’aparell d’estat; cal destruir-lo i començar de zero”, va comentar durant la conferència. El sociòleg reclama un canvi total del paradigma de civilització, basant-lo en uns nous valors, substituint la cultura de la competitivitat per la cultura de la solidaritat.


Löwy va concloure la xerrada fent referència una metàfora de Walter Benjamin segons la qual totes som passatgeres del tren del capitalisme que es dirigeix, en una carrera suïcida, cap a l’abisme (la crisi econòmica i ecològica), mentre que les revolucions són aquella mà que tira del fre d’emergència per tal d’aturar el tren.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada